Sonia Bermúdez Rosell, Muralista - Marta Comes Santamaria juliol del 2020 -
SÒNIA BERMÚDEZ ROSELL, MURALISTA
Tot va començar durant una de les nostres sobretaules familiars a la Cala amb la mar Mediterrània de testimoni.
La convidada d’en Lluís Camós estava creant amb sedes vaporoses i perletes de colors. Aprofitava el sol per assecar la seva obra tèxtil.
M’hi vaig acostar per recomanació d’un membre de la família. “Marta, ves i mira el que fa, segur que t’agrada”.
La Sònia Bermúdez Rosell estava preparant el seu projecte andorrà “Mapes i Migracions” mapes vintage, paper, mots, lletres, llocs, ciutats.
Andorra… aquesta paraula engloba tants records per a la meva família.
I la nostra conversa....
- Una amiga em va dir que hi ha una senyora que fa margarides i estrelles de mar de ganxet per les pedres.
- Sí, la meva mare.
- Creus que li agradaria col·laborar amb la meva exposició?
- Sí, segur.
I va venir la mama i es va entusiasmar amb la proposta de la Sònia, aquesta limenya-barcelonina, baix-empordanesa d’adopció. I la va fer baixar a la platja a escollir les 11 pedres. Varen posar-se d’acord amb els colors, les formes, el disseny.
El resultat: poesia feta per dues dones; malles blanques i blau cel teixides a ganxet adornades amb estrelles de mar, margarides, flors, embolcallant les pedres de la Cala. Tensors per a les creacions de la Sònia. Aquest improvisat tàndem em té fascinada. És com un homenatge a la feina de la mama, l’Antònia Santamaria Roura. Per fi, tantes hores de fer anar el ganxet abstreta en el seu món prenen sentit. Mirant aquells blaus i blancs, aquelles llunes daurades i universos fantàstics, aquells mapes, intueixo l’al·legoria de la mama.
Un percentatge dels guanys de l’exposició va destinat a obra social, els projectes de formació artística del programa “Art has no limits” de la Sònia i l’Anglo Peruvian Society de Londres que des de fa uns 10 anys recapta diners subhastant obres d’art i Experiències a diferents ciutats del Perú i d’Europa. La Sònia, la seva galerista andorrana i el Xef Cedric Dubois varen ser els “amfitrions” de 4 dies d’art i de cultura al Principat d’Andorra. En aquest cas els esforços eren destinats al projecte de formació Metodology de la també limenya Vania Masias.
La Vania Masias és la ballarina i coreògrafa fundadora de la Companyia de dansa D1 dedicada a la formació de joves amb risc d’exclusió social. En 14 anys ha tret del carrer unes 8.000 persones, principalment adolescents vulnerables, i els ha transformat en ballarins.
Amb la Sònia vàrem connectar immediatament, des del minut zero. Mentre ella treballava jo l’observava amb deteniment i vàrem parlar d’art, de filosofia, de llibres, de ioga, dels seus murals a la Batlló. Em va recomanar “Diccionario de los sentimientos” del filòsof toledà Jose Antonio Marina. Ell va ser qui va encunyar el terme ciutats intel·ligents o SMART CITIES, que després va anar derivant en “ciutats amb talent”.
La Sònia em va permetre entrar de forma virtual a través de vídeos i fotografies en el seu work in progress com a muralista de la Casa Batlló i de la Pedrera on hi va viure amb el pare dels seus fills el reconegut fotògraf d’arquitectura Manel Armengol Cervera. Les meves incessants preguntes durant aquelles llargues converses l’anaven traslladant al passat: al seu “memoràndum recordando”
I vaig descobrir la Nina i la Marta Bernat; la Martha Woodmann, reconeguda fotògrafa de Lima; la Kristina Mitac Pariona, peruana que treballa a la Batlló.
I em va explicar mil anècdotes de les obres de Gaudí de les quals en soc una gran entusiasta. La Batlló és la meva casa per definició, el meu lloc. La Pedrera, La Sagrada família… Em declaro gaudiniana.
Li vaig fer com una mena d’entrevista: que significava per a ella la pintura, que sent al veure els seus murals a les parets de tants edificis modernistes com els de Gaudí o els de Puig i Cadafalch... Als vidres de la casa Batlló de Barcelona… Com es va inspirar, quin estil va fer servir. Com a conseqüència de les seves respostes li vaig demanar que em parlés de la pintura a mà alçada, de l’art déco i del modernisme.
La Sònia creu que “la pintura a mà alçada et permet improvisar molt. Pots tenir una idea establerta, un estudi, però és un estil lliure que et deixa decidir i canviar coses de composició-esbós fins a l’últim moment.
La idea preliminar evoluciona amb més naturalitat en el transcurs del moment creatiu, de la realització o materialització.
La composició és molt matemàtica.
La figura és una excusa, un argument, que pot canviar en l’últim instant.
Si està ocupant un espai similar pots canviar una flor per un dofí.
Tens plena llibertat per a actuar”.
Després va venir el seu “Smooth Loving (In)Tension” la seva impressionant obra mural multi-disciplinar tèxtil combinada amb neons i pintura per al restaurant andorrà MOOD.
És la creadora del concepte “Art has no limits” que defineix la seva manera holística de mirar l’art. Un projecte molt ambiciós que comença fa 5 anys amb la seva proposta de “Chic Gastro Corners” KIMONO per aconseguir el finançament que tot tipus d’artista necessita. I ara, més que mai. La idea Kimono ha sigut un aprenentatge sofisticat i complex amb el qual la Sònia ha après molt. Ha estat en contacte amb Michelin i grans xefs. Gràcies a l’experiència acumulada durant aquests 5 anys ha nascut el ChiCKeBav: 9 tipus de Kebab fusionats amb productes de tot el món a l’estil limenyoandino. Amb ChiCButic i la seva novedosísima Artist Apolitical App amb els seus estaments socials “inoquo”. Amb una proposta definida i clara i amb las mateixes eines de qualsevol App, neutralitzar la venda de data descarnada, amb l’amor per a la Formació Artística i creativa de totes les disciplines existents, que permeti que els futurs artistes es puguin mantenir amb dignitat amb la seva feina i no quedin desprotegits com sempre han estat i estan en l’actualitat.
Per a la Sònia, tot projecte és com un arbre visible. Aquest arbre té unes arrels subterrànies que el sostenen.
Jo parlo de l’arbre de la vida de manera filosòfica a Klimt, El petó i l’arbre de la vida (un dels meus escrits). Una de les frases que vaig trobar a es-over-blog.com: “L’arbre de la vida recull la trajectòria vital de l’ésser humà com un camí complex amb múltiples interseccions, una successió de desitjos, que de vegades es compleixen i defineixen la direcció que agafa” .
Com declarada art addicte que soc, poder capbussar en les fantasies creatives de la Sònia és tot un privilegi. No deixa de sorprendre’m. És una dona potent, decidida, pura passió, que arrasa, compromesa socialment. Amb una història familiar molt interessant.
Ella em parla d’optimitzar al màxim les nostres energies. Ens inspirem mútuament. És un viatge fascinant. La Sònia i jo canviem d’una llengua a l’altre sense cap problema. Anglès, adoro el seu accent californià de Los Ángeles i el seu francès parisenc ,el seu italià de la scuola italiana Antonio Raimondi de Lima, el seu castellà amb reminiscències peruanes i el català barceloní.
Lima, París, Barcelona, Los Ángeles entre les seves ciutats preferides. Una dona cosmopolita. Ara mateix es troba treballant a Sofia, Bulgària, en el seu últim projecte.
Un resum vital d’una artista que vol fer un canvi profund a la societat a través d’un negoci que ho englobi tot.
El 20% dels guanys estarà dedicat a projectes de formació d’expressions artístiques molt diferents. Des de la dansa passant per la pintura seguint amb l’art de la gastronomia, la música, el cinema, l’escultura, l’street art, etcètera.
La Covid-19 ha fet que el model de globalització prengui més sentit que abans. La Sònia tenia un avi que no va anar a Cuba, sinó a Lima. Ara la capital gastronòmica Premium més important del món. Ha sobrepassat la França turística pel que fa a experiències gastronòmiques.
Perú es presenta a la Fira Arco 2020 de Madrid com a país convidat i per primera vegada presenta el menjar com un art.
Per acabar, un altre recomanació literària de l’artista multi-disciplinar Sònia Bermúdez Rosell: Lecturas para minutos de Hermann Hesse.
Marta Comes Santamaria, pen name Babalú, juliol de 2020
Llegir més Més informacióFacebook Twitter Whatsapp E-mail