ENG - CAT
Eva Ariza - França 1973

La genuina creació de Joan Xandri. 31/01/2022 Diari Bondia - Carmen Soler Castellà

Hom pot pensar que quan un visita l’estudi d’un artista hi haurà obres, pensaments o paraules de la intenció creativa que et sorprendran o t’inspiraran. Però no sempre és així, en moltes ocasions marxes amb una sensació de déjà vu, i no per què les obres, la tècnica i un llarg etcètera no siguin d’interès sinó són un déjà vu pel buit conceptual.

Fa dos dies vaig anar amb l’Aminda a l’estudi de Joan Xandri per veure les obres que l’artista presentarà el pròxim 27 de gener a la galeria Taranmana. Obres individuals que conformen un conjunt en format d’instal·lació sota el títol Pervivència.

Vaig entrar sense expectatives, com sempre ho faig, amb la ment oberta i amb ganes de veure art de la mà del seu artista. Va haver-hi un breu moment introductori sobre la seva participació a la 56 Biennal de Venècia, l’exposició a Casa de la Vall, les exposicions a la galeria Pilar Riberaygua...Al cap d’una estona ens va ensenyar i parlar de l’obra que presentarà a finals de mes. Per l’autenticitat creativa és una exposició innovadora i trenca amb qualsevol llenguatge plàstic.

Joan Xandrí presentarà una instal·lació amb una sèrie d’obres diferents entre si i inspirades en múltiples visions d’un bosc: la perfecció del seu ordre lliure, la presència del foc, la regeneració del bosc després de les flames o l’obra inspirada a partir dels Haikús d’Arinsal d’Agustí Bartra. Obres que evoquen la intenció de l’artista amb el més íntim d’apreciació infinita a la natura.

El bosc en flames està representat per 40 peces rectangulars pintades damunt paper en color vermell i grana que estan penjades de ferros i unides entre elles amb corda, tot recordant els darchors tibetans (banderes de pregaria). El visitant pot interactuar amb l’obra tot passejant entre ella. No hi ha una formula única per endinsar-se a ella, cadascú la viu de forma diferent, com cadascú viu de manera diferent la seva interacció amb el bosc. Em va semblar màgic i una creació artística increïblement innovadora en l’expressió del llenguatge plàstic.

La regeneració del bosc després de les flames es presenta amb unes 15 obres damunt paper, algunes sostingudes al sostre, altres penjades a la paret. Són monocromes on el blanc i el negre dibuixen formes que deixen fluir la lliure interpretació i associació de l’espectador. Són austeres en les formes però plenes de significat. Sempre he pensat que les pintures monocromàtiques tenen una elegància inherent i que la seva austeritat invita a la reflexió pausada entre l’obra i l’artista, entre la simbologia i l’analogia. 

Finalment, es presenten unes obres inspirades en els Haikús d’Arinsal d’Agustí Baltra on Joan Xandrí segueix l’estètica de l’obra monocroma tot escrivint fragments dels poemes de Baltra. El resultat és una obra poètica d’exaltació a la natura d’Andorra. Subtileses que inviten a endisar-te en l’autenticitat i el valor de l’art.

L’obra em sorprenia i m’atrapava per ser innovadora en estètica i format però em va enlluernar la intenció de l’artista en crear-la. Simplement em va semblar preciós com a partir de la natura del bosc que l’artista estima, observa, coneix, trepitja i inspira pensaments i sentiments crea unes obres d’art lliures en la seva execució per a la lliure interpretació de l’espectador, com lliure és la natura en la perfecció del seu ordre. Quina analogia més maca.

Carmen Soler Castellà

Historiadora de l'art

Foto: Vista de la instal.lació

 

Llegir més


Facebook Twitter Whatsapp E-mail